Mite d'Eco i Narcís

Eco, era una nínfa dels boscos molt xerrameca i alegre. Amb les seves llargues xarrades entretenia a Hera, la dòna de Zeus i aquests eren els moments en els quals, aquest déu, aprofitava per mantenir relacions amb altres dones. Hera, se'n va assabentar i va ser llavors quan va condemnar a Eco a no poder parlar, sinó que només podia repetir el final de les últimes frases que ella sentia i avergonyida per l'encanteri, va anar a viure a una cova a les afores del bosc.
Narcís era un noi preciós, fill de la nimfa Líriope. Quant va néixer, un adiví va predir que si mai es veia reflectit a un mirall, seria la seva fi. D'aquesta manera la seva mare sempre va procurar que no veigués el seu reflex a enlloc. Va créixer amb aquella bellesa que el caracteritzava i admirat per totes les noies que el rodejaven.
El noi, sempre anava a fer llargues passejades per el bosc i un d'aquests passejos el va portar a la cova habitada per l'encantada nimfa Eco.
A Narcís li va agradar la ruta i la va seguir fent bastants dies més. Eco, l'esperava i el seguia sempre dissimuladament, fins que un dia un soroll produït sense voler per la nimfa va fer que aquest, s'adonés de que hi havia algú al seu darrere. Eco es va posar vermella quan en Narcís es va dirigir a ella dient-li:
- Què hi fas aquí? Per què em segueixes?
-Aquí..Em segueixes..- Va ser l'únic que Eco va poder pronunciar.
Narcís va seguir parlant, però Eco mai podia dir el que desitjava. Finalment, com la nimfa de bosc que era, va anar a buscar ajuda dels animals i aquests, d'alguna manera van fer-li entendre a Narcís l'amor que Eco sentia per ell.
Mentre Narcís se'n enreia d'ella, Eco va marxar a la seva cova recordant les últimes paraules que havien sortit de la boca del noi "que estúpida..que estúpida... que...estú...pida...".
I segons diuen, Eco es va consumir de pena, tan quieta, que va arribar a convertir-se en part de la pròpia pedra de la cova.
Narcís, es va acostar a l'aigua d'un riu que hi havia i va veure el seu reflex, era tan preciós que va voler-se agafar a ell mateix, d'aquesta manera va caure i es va ofegar.